Mollet del Vallès, 20 de novembre de 2002

Hola Miquel Àngel.

Som els nens i nenes de 3r de Primària de l'escola Sant Gervasi. Aquest curs estem treballant un projecte anomenat Aprendre és un dret. Reflexionem sobre la vida dels nens i nenes de l'Àfrica i ens hem adonat de les grans diferències que hi ha amb la nostra, tot i ser llocs no gaire llunyans. Hi ha moltes coses que ens han sorprès com ara:

• Que els nens i nenes han de caminar moltíssim per anar a l'escola i nosaltres anem amb el cotxe fins a la porta, tot i viure molt a prop.
• Que molts nens voldrien anar a l'escola i no poden perquè han d'ajudar els pares i treballar cuidant el bestiar, treballant la terra i nosaltres ens queixem quan la mare ens diu que parem la taula o que endrecem l'habitació.
• Que han d'anar molt lluny a buscar l'aigua. I quina traça per portar-la! Nosaltres segur que la perdríem pel camí i no la valorem. Sovint ens descuidem les aixetes obertes.
• La imaginació que tenen per construir-se les joguines amb materials que nosaltres llencem. En canvi nosaltres fem gastar molts diners als pares per tenir les joguines arraconades, ja que de seguida ens cansem d'elles.
• La poca varietat i quantitat d'aliments que tenen mentre que nosaltres sovint fem escarafalls quan toca menjar alguna cosa que no ens agrada massa o llencem l'entrepà quan no tenim gana.
• Ells s'han de procurar el menjar caçant, pescant, treballant la terra i nosaltres amb 1 € ens comprem còmodament una pasta en una màquina que en serveix.
• S'han d'esforçar molt per aprendre perquè amb només una pissarra i un guix (o si tenen sort amb paper i llapis) aprenen el que nosaltres aprenem utilitzant llibretes, llibres, estoigs (dintre dels quals no els falta de res), ordinadors, programes informàtics, biblioteques, laboratoris...
• Que les seves cases poden ser tan petites com una habitació de casa nostra i no tenen cap de les comoditats sense les quals nosaltres ni ens imaginem com viuriem: aigua corrent, clavegueres, electricitat, calefacció, finestres, matalassos,...

Les nostres mestres ens van llegir el e-mail que havies enviat explicant al teu nebot com és la vida dels nens d'allà on estàs tu i hem vist també fotografies. Tot això ens ha servit per aprendre i reflexionar molt.

Pensem que ets molt generós i valent per haver marxat d'aquest lloc on vivim d'una forma tan còmoda per anar a ajudar aquestes persones que tant ho necessiten. Segur que no tothom seria capaç de fer-ho.

Ja saps que les nostres famílies, juntament amb l'escola, estem col·laborant per a construir una escola. A casa en parlem amb els pares. L'any passat per Sant Jordi vam fer uns punts de llibre que es van vendre per a recollir diners... Però sovint ens preguntem: Què més podríem fer nosaltres per ajudar?

Com que estem molt motivats per saber més coses de com és la vida d'aquests nens, ens agradaria molt que algun dia ens poguessis fer arribar alguna carta o e-mail explicant-nos més coses, com ara l'organització de les escoles, d'on treuen la roba...

Nosaltres et coneixem, però tu encara no, per això t'enviem una fotografia nostra, i si no és molt demanar, ens agradaria molt que ens fessis arribar algunes fotografies.

Ànim, Miquel Àngel! Continua amb aquesta tasca. Esperem notícies teves. PD: T'enviem l'adreça de les nostres mestres:

• mariallovet@santgervasi.org
• tiscarm@santgervasi.org
• mariangelsm@santgervasi.org