ELS ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT ENS HAN VOLGUT DEIXAR UN PETIT ESCRIT EN QUÈ ANALITZEN EL SEU PAS PER L’ESCOLA I AGRAEIXEN TOT EL QUE S’HA FET PER A ELLS.
Bona tarda (o vespre, a conveniència de cadascú), estimats companys i companyes, professors i professores, pares i mares, germans i germanes, amics i amigues... Aquesta és una nit assenyalada per moltes raons. És indubtable la importància d’aquest canvi d’etapa del qual, si bé tots (o, si més no, la gran majoria) en som conscients, cap de nosaltres n’ha començat encara a sentir els efectes.
Però no ens enganyem. No és la transcendència de l’acte en si el que ens ha dut avui aquí, sinó la transcendència del seu significat: un adéu. Un adéu que, per a molts de nosaltres, ja no serà un a reveure. Un adéu a les coses que fórem i que som, per tal de donar la benvinguda a tot allò que serem.
I no em mal interpreteu, un comiat no és sinònim d’oblit. L’Escola Sant Gervasi, la mateixa que ens ha vist créixer i ens ha format, no tan sols acadèmicament, sinó també com a persones, ha fet de nosaltres, en major o menor grau, les persones que avui dia estem aquí reunides. El nostre pas per aquí, llarg o curt, ha estat un recull de moments, records i experiències dels quals em sentiré sempre orgullós d’haver viscut i compartit amb tots vosaltres.
No quedaria pas fora de lloc, per tant, un petit agraïment als nostres estimats professors, per la seva eterna paciència i pels seus coneixements, tan generosament oferts. A les famílies, pel seu incondicional suport, tant en els bons moments com en els dolents. I, finalment, als amics, per tot allò que mai a la vida no podrem arribar a pagar, per l’alegria compartida i les mans esteses en temps de dificultat.
I és per tot això, companys i companyes, amics i amigues, que aquesta vetllada us pertany. Feu d’avui un record inoblidable, el darrer de molts altres i el primer d’incomptables més que encara estan per venir. Deixeu la tristesa de banda i alegreu-vos, ja que res no es deixa enrere si un no vol. |